Ricard Paradís, historiador
Us presento aquesta secció d’articles sobre Amèrica Llatina, com a català resident a Panamà amb vincles familiars i amicals al llarg d’aquest continent. La meva intenció és donar a conèixer aquest territori tant en els aspectes històrics com culturals. Des de la meva formació com a historiador i les meves dues aficions, la història de les marques comercials i la presència catalana al llarg i ample d’Amèrica Llatina, m’agradaria explicar-vos diferents històries, curiositats, rutes turístiques, mites, iniciatives empresarials i altres aspectes culturals d’Amèrica Llatina.
Potser no faré les delícies de tothom, ja demano disculpes abans d’hora si no arribo allà on voldria el lector, però intentaré acompanyar aquestes cròniques amb una bibliografia amb què el lector pugui ampliar coneixements. També vull invitar el lector a descobrir la cultura d’Amèrica Llatina que si més no, té una forta vinculació amb la península ibèrica i les diferents nacions que la componen i que hi han deixat una forta influència. Vull destacar sobretot que Amèrica Llatina és mestissatge, és un indret on es fusionen diferents cultures del món; autòctones i indígenes, la cultura negra i afroamericana que es crea al voltant dels esclaus portats d’Àfrica, la cultura blanca i “criolla” provinent dels europeus, la cultura asiàtica creada a través de l’emigració des del Pacífic de xinesos i japonesos, la cultura àrab (de palestins i libanesos) i jueva que fugia de misèries i persecucions… Tot això ha conformat Amèrica Llatina, un territori gresol de cultures diverses i obertes a tothom, un exemple de tolerància i convivència de persones de diferent indole.
He titulat la secció “Cròniques des d’Amèrica Llatina”, després de descartar altres possibles encapçalaments com “Crònica des de l’istme de Panamà” (massa local), o “Crònica des del Nou Continent” (massa ampli i reconec la poca vinculació que tinc amb l’Amèrica anglosaxona). Per tant vaig pensar que del que tenia més coses a explicar era d’Amèrica Llatina, des d’iniciatives empresarials, polítiques o culturals de catalans emigrats a Amèrica fugint de la misèria econòmica o la persecució política, o bé amb la simple idea d’emigrar per millorar la vida i descobrir noves oportunitats.
En aquesta secció escriuré sobre la història de marques comercials creades per catalans i convertides en els productes mes emblemàtics d’Amèrica com Café Duran i Café Finca Lérida; el tabac marca Partagás i José Gener; el Ron Bacardí i Ron Barceló; així com el diferents enginys sucrers de l’Amèrica tropical. També narraré les diferents biografies de polítics americans d’origen català, com el president “Tico” José Figueres Ferrer, el dominicà Joaquin Balaguer i molts altres polítics i militars de renom. També presentaré rutes històriques i antropològiques poc conegudes (com el camino de Cruces a Panamà, o la cultura nasca a Perú, les cultures indígenes americanes: mosquitos, emberas, kunas, guaymi, guaranís, quítxua, mapuches…) i diferents aspectes culturals com per exemple la música llatina amb personatges com Xavier Cugat o Pau Casals; literaris com Pere Calders, Tísner o Josep Carner i artistes com Josep Gausachs entre altres.
I sense deixar d’explicar l’espectacularitat de la natura en aquest continent, ja que seria una falta molt greu obviar-la perquè aquí sí que existeixen les feres (caimans, jaguars, anacondes….), una gran varietat d’aus (lloros, còndors, pingüins….), o la grandesa dels arbres i les seves fustes precioses ( teca, caoba, palesant…).
Espero que aquesta secció sigui del vostre gust i us motivi a visitar qualsevol del països d’Amèrica Llatina, que segur que no us defraudarà. Per qualsevol aspecte o pregunta deixo el meu contacte ricardparadis@hotmail.com, i com es diu per aquestes latituds càlides i acollidores: esperemos que les sea de su agrado. Reciban nuestro mejores deseos i saludos afectuosos des de Panamá.
Pasenla chevere! Dios primero.
Per citar l’article: Paradís, R. (2014). Cròniques des d’Amèrica Llatina – Presentació de la secció (primera crònica). Catxipanda, 1(1).Recuperat (data de visualització), a http://wpu.ir/sr672