Vés al contingut

Caesar Augustus Hodiernus Ex Mausoleo Loquitur, per Eulàlia Lorés

Download PDF

Eulàlia Lorés Otzet, filòloga clàssica

Amb motiu de la darrera tertúlia de Tot Història Associació Cultural dedicada al bimil·lenari de la mort d’Octavi August que vàrem dur a terme divendres 4 de juliol de 2014, vaig redactar aquestes línies, inspirades en els llibres que eren el motiu de la nostra xerrada. En ell vaig voler fabular sobre un testament escrit per aquest emperador des del més enllà.

Per a la seva factura vaig utilitzar com a obres de referència El Segle d’August de Pierre Grimal,  publicat a l’editorial Barcelona: 1984 l’any 1999, el llibre segon de l’obra de Suetoni  La vida dels dotze Cèsars de l’editorial Bernat Metge i el testament del propi August, Res gestae diui Augusti. En definitiva, he pretès condensar-ne el contingut i, com que de les obres llatines antigues en vaig fer una lectura en llengua original, he volgut ensems parafrasejar-ne alguna frase a manera de joc literari. Heus ací, per tant, l’escrit, que en darrera instància vol recordar un període que, per bé i per mal, ha resultat clau en la gènesi de l’art, la literatura i de l’acció humana posterior.

CAESAR AUGUSTUS HODIERNUS EX MAUSOLEO LOQUITUR

Ego , qui mihi nomen primum Gaius Octavius Thurinus fuit, natus sum anno DCXC a.U.c.,[1] Marco Tullio Cicerone atque Gaio Antonio consulibus,[2] a.d. IX Kal. Octob[3] in monte Palatino. Meus maior avunculus Gaius Iulius Caesar me adoptavit et tum mihi nomen Gaius Iulius Caesar Octavianus fuit.

Consulatum anno aetatis vicesimo invasi aut populus me creavit consulem, non memini, atque in eodem anno triumviratum cum Antonio et Lepido feci et per continuos annos decem triumvir fui. Post bella quinque, Principem me creavit Senatus, et paulo post Munati Plancti sententia Augustum; et iam tum nomen me Caesarem Imperatorem Augustum esse me delectavit. Tandem per Valerium Messalam, populus maximo consensu Patris Patriae cognomen mihi detuli.

Nam primo rem publicam senatui populoque reddere cogitavi, sed melius fuit eam saluam ac sospitem sistere in sua sede, cum me. Ego autem semper arbitror ut dux lente festinare debeat, prudenter, ob eam causam optimi status auctor fui et rei publicae fundamenta inconmutabilia mansura erant.

Ego tredecies consulatum habui, atque per quadraginta unum annos Princeps senatus fui et, Lepido mortuo, per viginti sex annos Pontifex Maximus. Et per triginta septem annos Tribunus plebis fui. Meae erant imperiales provinciae, validiores et non pacatae, cum Augusti legatis ad eas in meo nomine regendas atque cum legionibus, ut Tarraco in Hispania; alterae erant senatoriales provinciae, sine legionibus, quia pacatae erant, nisi Africa, quae unam legionem habebat. Ergo magistratus potestatem ─maxime tribuniciam potestatem atque imperium─ atque senatus auctoritatem solus tenui.

Et cum veteribus novisque legibus maiorum mores reduxi et eas tradidi ad posteros. Ego cum meo amico Marco Vipsano Agrippa plurima opera publica extruxi per totum imperium et marmoream reliqui Romam quam latericiam accepi. Tandem cum altero amico  Maecena concessi ut latini poetae florerent: Virgilius Horatiusque Propertiusque et alii. Meus amicus Virgilius aetatis aureae reditum in Ecloga Quarta auream aetatem nuntiavit:

“Ultima Cumaei venit iam carminis aetas;

magnus ab integro saeclorum nascitur ordo.

iam redit et Virgo, redeunt Saturnia regna,

iam nova progenies caelo demittitur alto.

tu modo nascenti puero, quo ferrea primum

desinet ac toto surget gens aurea mundo,

casta fave Lucina; tuus iam regnat Apollo.”

Ter Senatus Ianum Quirinum clusit, ut solum bis ante me clausum erat. Etiam ob uictorias in Hispania atque in Gallia pro reditu meo censuit consacrandam esse Aram Pacis ad Campam Martium. Magnum Imperium legavi, sed etiamnunc ob Lollianam Varianamque maxime cladies in Germania adeo consternatus sum ut vociferam ex meo Mausoleo: Quintili Vare, legiones redde! Vae victis!

Maxima copia pecuniae dedit vel in aerarium vel plebei romanae vel dimissis militibus vel coloniis munipiisque. Refeci sacrasque aedas numero octoginta duas et Pompei  theatrum et aquarum rivas et viam Flaminiam. Ego aut mea familia patrocinatus sumus impensissima spectacula scaenica et munera gladiatorum atque athletas atque venationes et naumachiae. Senatus cum Populo Romano atque gentibus semper tam felix erat quam decretaverat saepe pro me supplicandum esse diis immortalibus; etiam post mortem deum me fecerunt, nam ut vivus erat, ego id noluit.

Tres uxores duxi, Claudiam Scriboniamque Liviamque,  sed Iulia sola filia ex Scribonia tuli et habui duo nepotes et tres neptes ex Iula filia atque Agrippa. Heredem relinquere volebam, primum Marcellum, Octaviae sororis filium et Iuliae maritum; deinde adoptavi  meos nepotes Gaium et Lucium, iuventutis principes. Omnes mortui sunt! Tandem Tiberius meus heres fuit. O adversa Fortuna! Mea tria carcinomata duae Iuliae, filia atque nepta, et nepotem dementem Agrippam  in exilium eiecerunt. Vixi per septuaginta sex annos, usque ad  a.d. XIV Kal. Septemb.[4]  hora diei nona Nolae.

In meam memoriam multi auctores de me locutus sunt.

Et si in eo conventu Totae historiae colloqui de me vultis  ego vobis hoc concedo. Valete omnes et  nolite timere!

Jo, que vaig tenir el primer nom de Gai Octavi Turí, vaig néixer l’any 690 des de la fundació de la Ciutat, quan Marc Tul·li Ciceró i Gai Antoni eren cònsols, el novè dia abans de les calendes d’octubre al mont Palatí. Gai Juli Cèsar, el meu oncle avi, em va adoptar i aleshores em vaig dir Gai juli Cèsar Octavià.

Vaig envair el consolat als vint anys o bé el poble em va nomenr cònsol, no me’n recordo, i en aquell mateix any vaig formar el triumvirat amb Antoni i Lèpid i durant deu anys seguits vaig ser triumvir. Després de cinc guerres, el Senat em va nomenar Príncep i una mica més tard per suggeriment de Munaci Planct, August; i des d’aleshores em va agradar de dir-me Caesar Imperator Augustus. Finalment el poble a través de Valeri Messala em va atorgar el títol de “Pare de la pàtria”amb el més gran acord.

En efecte, de bones a primeres vaig pensar de tornar la república al Senat i al poble, però va ser millor mantenir-la sana i estàlvia al seu lloc, amb mi. Tanmateix jo sempre he pensat que un general ha d’afanyar-se lentament, per prudència, i per aquesta causa vaig ser l’autor del millor règim i els fonaments de la república havien de romandre inalterables.

Vaig tenir tretze vegades el consolat, vaig ser durant 41 anys Príncep del senat i després de la mort de Lèpid, durant 26 anys vaig ser Pontífex màxim. Durant 37 anys vaig ser Tribú de la plebs. Meves eren les províncies imperials, més fortes i no pacificades, amb llegats d’August per regir-les en el meu nom i amb legions, com Tarraco a Hispania; les altres eren províncies senatorials, sense legions, perquè havien estat pacificades, excepte Àfrica, que tenia una legió. Per tant, vaig retenir tot sol el poder del magistrat ─especialment el poder tribunici i el poder militar─ i l’autoritat del senat.

També vaig recuperar els costums dels avantpassats amb velles i noves lleis i les vaig transmetre a la posteritat. Amb el meu amic Marc Vipsani Agripa vaig bastir moltes obres públiques per tot l’imperi i vaig deixar de marbre Roma que vaig rebre de maó. Finalment, amb Mecenes, un altre amic, vaig permetre que florissin els poetes llatins: Virgili, Horaci, Properci i altres. El meu amic Virgili va anunciar el retorn de l’Edat daurada a l’Ègloga IV:

Ha arribat per fi la darrera Edat profetitzada per la Sibil·la de Cumes; després d’una llarga cadena de segles, neix una nova època. Ja torna també la constel·lació de la Verge i torna el regnat de Saturn; ja se’ns envia des de les altures del cel una nova descendència. Tu,casta Lucina, ajuda el noi que acaba de néixer, ara que comença a declinar la raça de ferro; i sorgeix arreu del món una nova generació daurada; el teu Apol·lo ja regna

Tres cops el Senat va tancar el temple del déu Janus Quirí, quan només havia estat clos dues vegades abans que mi. També a causa de les victòries a Hispània i a la Gàl·lia pel meu retorn va decidir que havia de ser consagrada una Ara de la pau prop del Camp de Mart. He llegat un gran imperi, però encara ara a causa de les desfetes de Lòl·lius i de Varus  especialment, a Germània, estic tan consternat que crido des del meu Mausoleu: Quintili Varus, torna’m les legions! Ai dels vençuts!

Una enorme suma de diners vaig donar o bé a l’erari, o bé per a la plebs romana o bé per als soldats llicenciats o bé per a les colònies i els municipis. Vaig restaurar 82 temples, el teatre de Pompeu, les ribes de les aigües i la via Flamínia. Jo o la meva família vam patrocinar espectacles caríssims als teatres, jocs de gladiadors, jocs atlètics, caceres i batalles navals. El Senat amb el Poble romà i les nacions sempre era tan feliç que sovint havia decretat que supliquessin per mi als déus immortals; fins i tot després de la meva mort em van divinitzar, ja que quan era viu no vaig voler-ho.

Em vaig casar tres vegades amb Claudia, Escribònia i Lívia, i vaig tenir tres néts i dues nétes. de la meva filla Júlia i d’Agrippa. Volia deixar un hereu, primer en Marcel, fill de la meva germana Octàvia i marit de Júlia; després vaig adoptar els meus néts Gai i Luci, prínceps de la joventut. Tots van morir! Finalment Tiberi va ser el meu hereu. Oh Fortuna adversa! Vaig haver d’enviar a l’exili els meus tres càncers les dues Júlies, la filla i la neta, i el meu nét dement Agripa. Vaig viure setanta sis anys, dins el 19 d’agost cap a es 17:33 a Nola.

En memòria meva molts autors han parlat de mi. I Si in aquesta tertúlia de Tot Història voleu conversar sobre mi, jo us ho permeto. Que tingueu bona salut i endavant!

[1] Anno Sexscenti nonaginta ab Urbe condita

[2] nam 63aC

[3] ante diem nonum Kalendas Octobres, nam, XXIII septembres

[4] ante diem quattuordecimum Kalendas Septembres, nam, XIX Augustum

Per citar l’article: Lorés, E. (2014). Caesar Augustus Hodiernus Ex Mausoleo Loquitur . Catxipanda, 1(1)Recuperat (data de visualització), a http://wpu.ir/pumh9