Alberta Lostau, una directiva de la Cinzano a Barcelona nascuda el segle XIX, per Ricard Pedreira.

Alberta Lostau i Espinet i el seu marit Ricardo Font Matheu . Font: Família Pedreira.
Download PDF

Ricard Pedreira, economista i doctor en pedagogia.

“Hi ha persones que han d’estar a la història d’un país per la seva personalitat, el seu treball, el seu convenciment. Alberta Lostau mereix estar en la història de Catalunya”. (Manel Pedreira, net de A. Lostau, Notes sobre A. Lostau, 2013)

Alberta Lostau i Espinet neix el 1886, el mateix any que Alfons XIII, malgrat que no era gens monàrquica. El seu pare Baldomero Lostau Prats (1846-1896) va ser diputat per Vilafranca i per Gràcia. Barretaire i federalista, també va ser maçó i “va pertànyer a la lògia Redención de Barcelona el 1894”1.

El seu germà Baldomero Lostau era metge (especialitat dermo-sifilografia) i vivia en un pis fosc a la Via Laietana. Treballava de nit a l’Hospital Clínic, per estar tranquil i on feia, deia, tesis doctorals per als companys. També era aficionat a les curses de braus.

La seva germana Teresa Lostau, pintora entre altres de La Pedrera, de Barcelona, va estar casada amb Xavier Nogués, gravador, pintor i “ninotaire”, que va ser padrí de la seva filla Alberta.

Entre els anys 1907 i 1922, l’Alberta Lostau va treballar a Monarch. Máquinas de escribir i a  Pomes Daumont y Cia. Exportación de productos nacionales, en feines de despatx i de “correspondencia en español, francés e inglés y demás trabajos de mecanografía”.

Neix la seva filla Teresa, l’any 1919 i el 1921, la seva filla Alberta, que es casarà amb l’editor Josep Pedreira.

Comença a treballar a la casa “Cinzano”2 el 1922, any que neix la seva filla Anna Maria.

Mor el seu marit Ricardo Font Matheu el 1925, que havia nascut el 1867 i era mecànic, especialista en màquines de cosir, certificat per la casa Underwood francesa. Queda vídua amb tres filles de 3 (Ana Maria), 4 (Alberta) i 6 (Teresa) anys, que cuida una dida, “la Maria gran”, a qui atribuïen entre altres, la frase “Les noies primes i netes, que grasses i brutes totes s’hi tornen”. Viuen al carrer Enric Granados 121 i després a la Via Laietana, 188.

El 14 d’abril de 1931, dia de la proclamació de la República, a la casa de la Via Laietana era recordada cada any, potser pel significat per a una família amb idees lliberals com la de la seva branca, segons records de la seva filla Alberta (Berta).

És apoderada de la casa “Cinzano”, l’any 1933, juntament amb Antonio López i López.3 Comença la Guerra Civil el 1936 i el 1937, el director de Cinzano, Sr. Brusi és “retingut” a Londres i la direcció “compte sur vous dans votre qualité de Fondés de Pouvoir, a fin que pendant son absence les affaires puissent marcher de la façon la plus régulière possible” (compta amb vostè com a apoderada perquè en la seva absència, els negocis puguin marxar de la manera més regular possible)4. Berta Font (filla) explicava que el director de Cinzano (Sr. Brusi) va haver de fugir i Alberta Lostau, llavors directora comercial i única responsable5, va pactar amb els treballadors que l’empresa fos col·lectivitzada de fet, però no de dret, per evitar que els bancs els tanquessin els comptes6.

Amb 18 anys (1938) mor la seva filla petita Anna Maria7, “idealista, valenta, intel·ligent i honesta”, segons paraules de Berta Font.

Bateig d’Ana Pedreira, l’àvia Alberta és la de la dreta, amb mantellina. Font: Família Pedreira.

Per la incorporació a l’exèrcit del Sr. López (l’altre apoderat) a Alberta Font li són atorgats poders generals8. A més té la llibreria papereria Alfa, a la Rambla Catalunya, 33, on es feien a més, exposicions de pintura i concerts de música clàssica, (1941) organitzats per Josep Pedreira. Degut al robatori d’uns quadres d’una exposició, ha de retornar el deute i per això, porta la comptabilitat a les nits, de la barreteria de Joan Prats, de la Rambla de Catalunya.

Neix el primer net Ricard, el 1946, i l’estiu el passen acampats en tenda a cala Llorell, a Tossa de Mar. El net Ricard va en un cabàs del mercat, segons una fotografia de família.

El 1948, deixa de treballar a la casa Cinzano, després de 26 anys. Neix la seva primera neta Anna. Viu a Via Laietana, amb la família Pedreira Font i els tres nets, el 1949. Era dura amb els nets i els picava el cap amb el puny clos. A les nits, impecablement vestida amb una bata blanca, sopava només, una tassa de xocolata desfeta. Els tres nets dormien en un petit corredor en lliteres. Al costat del llit hi havia un petit caixó negre, amb una lampareta romana d’oli, amb petits llibres clàssics de Sèneca, Marc Aureli i altres. El dissabte de glòria se sortia al pati interior de l’eixample, immens, amb tapes de cassoles a fer soroll, per “matar jueus”.

 El 1950 mor la seva filla Maria Teresa, als 32 anys i el 1951, neix el segon net, Manel.

Escriu dos contes Activitat i Conte i realitat, dedicats al seu net Ricard, que llavors té 4 anys (1952). Escriu el llibre Anunciar es vender, editat per Aymà, S.A.E., editat el 1956, amb pròleg de Francisco Ardit, cap de Publicidad Roldós. Mor d’una cirrosi, l’11 de desembre de 1955, amb seixanta-nou anys. No bevia.

Ressenya del llibre “Anunciar es vender” publicada a Destino: Año XXI, Núm. 1019 (16 feb. 1957)

Notes

1Morató, Juan José (1972) Lideres del movimiento obrero español (1868-1921) Ed. Cuadernos para el Diálogo. Font: Àlvarez Lázaro, Pedro (2005) La masoneria escuela de formación del individuo. Ed. Universidad Pontificia de Comillas p. 353.

2A principis de 1900 s’havia establert a Espanya amb el nom de Francesco Cinzano & Cia., al carrer Wad Ras de Barcelona sota la direcció del Sr. Brusi, per traslladar-se al Passeig de Gràcia amb Diagonal i les bodegues a Vilafranca del Penedès. En 1923 la companyia es transformà en Cinzano Vermouth Vini SA. fins al 1939 que va passar a dir-se Cinzano SA.

3 Segons poder de data 28 de desembre de 1933.

4Carta de Cinzano Limited, amb data 28 desembre 1936 (i a llapis 7/1/37), signada pel Manging director (Il·legible). En cas de “moments difícils” recomana connectar amb el Cònsol britànic a Barcelona.

5De 1936 a 1939 va ser directora de les fàbriques del Poblenou i de Vilafranca, segons la nota trobada dins del llibre, Anunciar es vender (d’Alberta Lostau), amb lletra de Ricard Pedreira (net), i explicada per Berta Font (filla).

6Carta enviada a Cinzano Ltd., el 15 de març de 1937. Arxiu Pedreira.

7El Comité Obrero de Control de la casa Cinzano en carta a la “compañera Doña Alberta Lostau” li comunica que fa constar en acta el “sentimiento profundo del fallecimiento de Ana Maria Font Lostau”. Carta de 9 de setembre de 1938. Arxiu Pedreira.

8Poder de data 15 desembre 1938. Arxiu Pedreira.