Catxipanda, Diari no diari d'Història
https://catxipanda.tothistoria.cat/blog/2021/07/05/la-ciutat-republicana-senlaira-per-pau-vinyes-i-roig/
Export date: Mon Aug 15 19:04:23 2022 / +0000 GMT

La ciutat republicana s'enlaira, per Pau Vinyes i Roig




Pau Vinyes i Roig, historiador.

El present article pretén estudiar l'activitat duta a terme per la Comissió Municipal de l'Aeroport Internacional de Barcelona, pel que fa al projecte de construcció d'un aeroport internacional en terrenys de les poblacions Gavà i Viladecans, al Baix Llobregat, i les conseqüències polítiques, econòmiques i tècniques de la seva realització. Aquesta Comissió va estar presidida pel regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya Joaquim Ventalló i Vergés (1899-1996), durant el primer govern municipal de la Segona República a la ciutat de Barcelona. Impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, el desig de dur a terme l'esmentat projecte trobarà molts entrebancs per poder tirar endavant. El cop més dur el va rebre durant els fets d'octubre de 1934, quan es va paralitzar la feina. Després hi va haver diversos intents de projectar un aeroport internacional a Barcelona, però la Guerra Civil va estroncar un altre cop qualsevol intent. No va ser fins ben entrat el franquisme que Barcelona no va disposar d'un aeroport internacional, el conegut com l'Aeroport del Prat. Aquest article vol projectar la dinàmica de la Comissió Municipal de l'Aeroport de Barcelona: els seus inicis, els projectes, les polèmiques amb l'Ajuntament del Prat de Llobregat, l'exposició de l'avantprojecte als baixos de la plaça de Catalunya, els viatges de reconeixement i d'estudi a diversos aeroports d'Europa, la negativa de l'oposició al consistori barceloní en donar suport al projecte –Lliga i PRR–, els impulsors del projecte –Joaquim Ventalló–, etc.




Proposta d'emplaçament de l'Aeroport de Barcelona i port de Zeppelins en els termes municipals de Viladecans i Gavà. Fons Ventalló UPC/BESA.


Durant els anys trenta l'aviació estava en el seu moment àlgid i la seva pràctica era constant. Les grans ciutats del món occidental tenien grans aeroports i l'ús de l'avió per a trasllats civils llargs era cada cop més freqüent. No era un mitjà de masses com ho és avui en dia, però començava a despuntar entre les classes benestants dels Estats de l'Europa occidental i d'Amèrica, i aquesta va ser una de les raons que va fer que el seu interès fos cada cop més important entre la classe política barcelonina. Barcelona disposava de tres aeròdroms a la població del Prat de Llobregat, l'Aeròdrom Canudas –propietat de Josep Canudas, pare de l'aviació catalana–, l'Aeròdrom d'Air France –conegut popularment com El Francès– i l'Aeròdrom de la Volateria, de caràcter militar. Tres aeròdroms eren insuficients per a una ciutat com Barcelona. Calia dotar la ciutat Comtal d'un aeroport internacional de qualitat que oferís un digne servei als seus futurs usuaris. Per aquest motiu, i a proposta de Joaquim Ventalló, es va crear la Comissió Municipal de l'Aeroport de Barcelona. La Comissió es va posar a treballar de valent en l'avantprojecte de l'Aeroport de Barcelona a partir del 1931, tot just proclamada la República. El març del 1933, es va organitzar, al soterrani de la plaça de Catalunya, una exposició pública per mostrar l'avantprojecte. L'exposició va ser inaugurada per l'alcalde de la ciutat Jaume Aiguader i pel mateix Joaquim Ventalló, com a president de la comissió Municipal. Va assistir a l'acte un públic nombrós molt interessat en aquesta nova proposta. Barcelona agafava de nou les regnes de la modernitat i es capbussava de ple en el seu futur més proper. Diversos entrebancs van paralitzar el projecte de construir un aeroport internacional a Barcelona. En aquest avantprojecte es defineixen les línies clares per on va anar l'actuació municipal en la proposta aeronàutica barcelonina.


Es va proposar construir un aeroport en uns terrenys agrícoles situats a la  població de Viladecans i un camp d'aterratge de zepelins -el doctor Eckener director de la companyia Graf Zeppelin va  fer una visita de treball a Barcelona, el 9 de novembre de 1932, per tal d'engegar el projecte dels vols del zeppelin amb escala a Barcelona-, i es va descartar l'ampliació d'un dels aeròdroms existents al Prat de Llobregat. Aquest fet va aixecar una forta polèmica entre l'Ajuntament de Barcelona i aquesta població del Baix Llobregat. Josep Canudas, pare i divulgador de l'aviació catalana, s'hi va oposar rotundament. Va pressionar l'Ajuntament del Prat de Llobregat perquè fes al·legacions a l'avantprojecte. Canudas va ser el primer aviador titulat català, referent de l'aeronàutica catalana, i va publicar diversos escrits i llibres sobre aviació. També va ser professor de vol i pilot de línies aèries. El seu aeròdrom va ser conegut com el Camp del Canudas. Va arribar a ser cap dels Serveis Aeronàutics de la Generalitat de Catalunya.




Els membres de la Comissió Municipal  de l'Aeroport de Barcelona, en el seu recorregut per diferents aeroports europeus. Joaquim Ventalló, el segon per l'esquerra. Fons Ventalló UPC/BESA.


Les desavinences entre la proposta de l'Ajuntament de Barcelona i l'Ajuntament del Prat de Llobregat van ser tan grans que no van faltar motius per a ambdues parts per tirar endavant els seus propòsits, tot utilitzant la premsa de l'època i les influències polítiques. Cal tenir present que ambdós municipis estaven governats per Esquerra Republicana de Catalunya. D'una banda, la Comissió Municipal de l'Aeroport de Barcelona proposava els terrenys de Gavà i Viladecans per la seva proximitat amb Barcelona, i descartava la proposta del Prat perquè es tractava d'una zona amb aiguamolls, és a dir fangosa, cosa que en dificultava la seva posada en pràctica. D'altra banda, el Prat de Llobregat arguïa la proximitat de l'aeroport projectat amb les muntanyes del Garraf i el fet d'estar massa a prop del nucli habitat. També deien que posant sorra es podien tapar els tolls d'aigua i que, com que ja hi havia l'aeròdrom Canudas, només calia ampliar-lo. El cost d'una proposta i de l'altra també era un motiu de disputa. Per al Prat de Llobregat la proposta de Gavà i Viladecans era més costosa que no pas la pratenca. També es feia ressò del mal estat de les vies de comunicació entre Barcelona i aquestes poblacions barcelonines. De vegades, es tardava més a anar de Barcelona al Prat de Llobregat que no pas de Barcelona a Palma de Mallorca en avió. Un clar exemple va ser la rebuda del Graf Zeppelin que les autoritats municipals de Barcelona van fer aterrar a l'aeroport Canudas el maig del 1933. El president de la Generalitat, Francesc Macià, va arribar a l'aeroport quan el dirigible alemany ja havia reprès el vol, i la culpa va ser del mal estat de la carretera que unia la plaça d'Espanya amb l'aeròdrom. No va ser fins després de la Guerra Civil que les comunicacions entre la ciutat de Barcelona i la població del Prat de Llobregat van començar a tenir cara i ulls.




Targetó d'invitació a la inauguració de l'Exposició de l'Avantprojecte de l'Aeroport de Barcelona, inaugurada l'11 de febrer de 1933 a la sala d'exposicions dels baixos de la plaça de Catalunya . Fons Ventalló UPC/BESA.


Si s'hagués fet el projecte de Viladecans (el del Zeppelin va quedar descartat arran de l'explosió  del dirigible alemany  Hindenburg, ocorreguda  l'Estació d'Aire Naval Lakehurst, a Manchester Township, Nova Jersei, el 6 de maig de 1937. De les 97 persones que hi viatgaven només se'n salvaren 62), segurament a dia d'avui no hauríem d'estar qüestionant la desaparició del Delta de Llobregat.


Referències


Vinyes i Roig, Pau. (2011). La ciutat republicana s'enlaira. L'Avantprojecte de l'Aeroport de Barcelona (1931-1934). Sant Andreu de Palomar: Llop Roig.


 

Post date: 2021-07-05 18:10:16
Post date GMT: 2021-07-05 18:10:16

Post modified date: 2021-07-05 18:12:30
Post modified date GMT: 2021-07-05 18:12:30

Export date: Mon Aug 15 19:04:23 2022 / +0000 GMT
This page was exported from Catxipanda, Diari no diari d'Història [ https://catxipanda.tothistoria.cat ]
Export of Post and Page has been powered by [ Universal Post Manager ] plugin from www.ProfProjects.com