Pau Vinyes i Roig, historiador
Ben sabut és que el periodista, polític i traductor de Tintín al català Joaquim Ventalló i Vergés (1899-1995) era un home aficionat a l’esport, concretament al futbol, i membre de la Federació́ Catalana de Futbol Associació com a representant del Terrassa F. C. La seva experiència com a periodista era coneguda i respectada. Les seves passes per L’Esport Català̀ i La Nau dels Esports són una bona mostra de la seva vitalitat com a redactor esportiu. Es va introduir al món del futbol d’una manera circumstancial, en no poder assistir els directius del Terrassa F. C. a les reunions de la Federació́ Catalana de Futbol per raons horàries —la majoria industrials de Terrassa—, representant l’entitat esportiva egarenca en aquest organisme esportiu. Joaquim Ventalló arribà a ser secretari de la Federació́ Catalana de Futbol, i això̀ li va permetre viatjar i acompanyar alguns equips fora de Catalunya.
La primera ràdio fundada a l’Estat espanyol va ser Ràdio Barcelona, el 14 de novembre de 1922, per membres de l’Associació́ Nacional de Radiodifusió́: Josep Maria de Guillén-Garcia i Gómez, Royston Saint Noble, Eduard Rifà i Anglada, Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens. La seu de l’emissora era l’Hotel Colón de la plaça de Catalunya. EAJ-1 era el seu distintiu, que indicava que era la primera emissora de l’Estat espanyol. Aviat es va convertir en una ràdio molt popular a Catalunya. Milú, personatge infantil creat pel locutor Josep Torres i Vilalta —conegut popularment per Toresky— va esdevenir tot un fenomen radiofònic i un intent de catalanitzar l’emissora. El 1926 va ser absorbida per Unión Radio Madrid i passà a anomenar-se Unión Radio Barcelona. Després de la Guerra Civil va ser castellanitzada del tot, i no va ser fins ben entrats els anys seixanta que nítidament s’hi van anar introduint programes en català̀.
A l’any 1927 sorgeix un nou espectacle dins del camp radiofònic: les retransmissions esportives de partits de futbol. Oferia entreteniment, espectacle i ràdio educativa. Segons Armand Balsebre, a Historia de la radio en España:
La práctica del fútbol, como cualquier actividad deportiva, en el periodo anterior a los años 20, connotaba una cierta inquietud social (asociacionismo) y cultural (higiene y salud), vinculada a personas de alto esta- tus económico. Finalizada la I Guerra Mundial, sin embargo, la práctica del fútbol se constituye en un espectáculo, con socios que pagan unas cuotas para financiar su práctica en los clubs, y espectadores que pagan dinero para disfrutar de su juego en el campo. Los primeros indicios de esta transformación del fútbol en un espectáculo popular son:
– la inauguración de campos de fútbol con gran aforo de espectadores, como el campo del Barça en Les Corts, en 1922, con capacidad para 20.000 personas cuando el club había ya alcanzado la cifra de 10.000 socios,
– el nacimiento de primeras «estrellas» del fútbol, como Josep Samitier y Ricard Zamora, que debutan en el Barça en 1919; unas estrellas del fútbol con el suficien- te poder de convocatoria para que miles de personas aceptaran pagar un dinero por verlos «actuar».
Les retransmissions radiofòniques de partits de futbol d’ençà̀ del 1927 són un gran impuls per a convertir aquest esport en un espectacle de masses. El futbol esdevenia un nou espectacle tan seguit com ho podria ser una obra de teatre, una òpera o una pel·lícula. Els micròfons de la ràdio havien de servir per a entrevistar les estrelles del futbol i els seus fans les podrien seguir en directe. Una de les primeres entrevistes radiofòniques a un jugador de futbol va ser la del jugador del Barça Josep Samitier, el 19 de març de 1927, per Ràdio Barcelona. Les primeres notícies futbolístiques eren en format crònica, on a grans pinzellades es donava el resultat dels partits de futbol jugats en la jornada en el Campionat de Copa, l’únic torneig d’àmbit estatal existent fins aquell moment. La Lliga Nacional de Futbol no arribà fins el 1929. Fins aleshores, els equips de futbol jugaven en àmbits més reduïts en funció́ de la seva proximitat geogràfica; en el cas català̀, amb equips de l’àmbit territorial de Catalunya.
Les primeres connexions esportives en directe no van ser de futbol, ans al contrari: de combats de boxa. Ràdio Barcelona va ser la primera emissora de l’Estat a retransmetre un combat de boxa. El 5 de maig de 1926 es retransmetia el combat de boxa entre Paulino Uscudun i Spalla, narració́ a càrrec del locutor Josep Miret i Soler. D’aparells de ràdio n’hi havia ben pocs, i els pocs que hi havia estaven en mans adinerades; per aquest motiu el combat de boxa va ser seguit des de bars i cafès, talment com avui en dia amb els partits de futbol de prepagament.
Armand Balsebre, en el seu llibre Historia de la radio en España (volum I: 1974-1939), fa esment del primer partit de futbol retransmès per ràdio. Segons l’opinió́ de Luis Ezcurra:
La primera retransmisión documentada corresponde al partido de fútbol de la final del Campeonato de Copa entre el Zaragoza y el Real Madrid, en mayo de 1927, que Unión Radio Madrid retransmitió des de Zaragoza, para las emisoras de la cadena: Madrid, Barcelona, Bilbao, San Sebastián, Sevilla y Salamanca. Radio Barcelona, por su parte realiza ría la primera retransmisión de un partido de fútbol el do- mingo 13 de noviembre de 1927, desde el campo del Real Club Deportivo Español, entre los dos equipos barceloneses, el Español y el Barça. Radio Barcelona subrayó que hasta los menores incidentes del expectante acto fueron escuchados por muchos miles de radioyentes en Barcelona y toda España. Debemos un agradecimiento al Real Club Deportivo Español por las facilidades que nos prestó para esta memorable retransmisión. La abundancia de cartas de felicitación recibidas demuestran el acierto que presidió el acuerdo de la J. D. [Junta Directiva] de radiar un acontecimiento de magnitud tan popular. El éxito obtenido invitará a repetir la experiencia siempre que la importancia del acto lo aconseje.
A partir d’aquesta data les emissions futbolístiques s’anaren repetint de forma periòdica. El 15 de gener de 1928 Ràdio Barcelona va fer la retransmissió́ del partit del Campionat de Catalunya des del camp de les Corts entre el Barça i l’Espanyol. Ràdio Catalana també́ el retransmeté́ a càrrec del periodista radiofònic Joaquim Guasch. Tanmateix, segons l’esmentat Armand Balsebre, el partit no va ser retransmès des de dins del camp, sinó́ des d’un balcó proper a causa de la negativa de la Junta Directiva del Barça a concedir l’autorització́ de retransmissió́.
Les primeres retransmissions radiofòniques de partits de futbol eren reservades a l’àmbit local de difusió́ de la ràdio en qüestió́. Joaquim Ventalló va ser el primer locutor que va radiar un partit per ràdio en l’àmbit de tot l’Estat espanyol. Tal com comenta el mateix periodista egarenc en un article publicat en el suplement dominical de La Vanguardia el 20 de març de 1988:
Este 8 de abril [referint-se al 8 d’abril de 1988] se cumplen cincuenta años de la primera radiación dada de un partido de fútbol para todo el ámbito español. Puesto que yo fui el locutor del mismo, quizá no sea inoportuno el recordatorio de aquel acontecimiento. Se trataba de un partido de cuartos de final del campeonato de España, y los equipos que se enfrentaban eran el Real Unión de Irún y el Fútbol Club Barcelona, en el campo del primero, que era el Estadio Gal de aquella ciudad fronteriza.
La cosa se desarrolló como sigue: siendo yo en aquella fecha del 8 de abril de 1928 —Domingo de Pascua— secretario de la Federación Catalana de Fútbol, en mi calidad de delegado del Terrassa FC en la misma, había acompañado a tierras de Euskadi al equipo del Barcelona, y encontrándome a la hora de la comida en el Hotel Biarritz de San Sebastián, don Tomàs Rosés, banquero él y presidente del Club, me dijo: «Hoy se va a dar por radio por primera vez desde fuera de Cataluña el partido que se va a jugar. He pensado que seáis vos quien lo radie». Hasta entonces tan sólo se había radiado algo des de una pequeña emisora local de poco volumen, Radio Catalana. Yo era entonces redactor del semanario La Rambla —Esport i Ciutadania—, fundado por Josep Sunyol i Garriga, y del otro semanario L’Esport Català̀. Me excusé, diciéndole a Tomàs Rosés que otros lo harían sin duda mejor que yo, pero cuando me dijo que pagarían veinticinco duros, como en aquella fecha era una cantidad bastante importante, acepté.
Así fue que a las tres de la tarde del 8 de abril de 1928, Radio Barcelona, EAJ1, la primera estación de radio que se creó en el país en 1922, potencia de 9,5 kilovatios, transmitía el partido Real Unión de Irún-Barcelona. Los equipos estaban formados por el Irún por Emery, Bergés, Tell, Gamborena, Villaverde, Sagarzazu, Regueiro, Errazquin, Echeveste y Garmendia. Por su parte, el Barcelona alineaba a Platko, Walter, Mas, Guzmán, Castillo, Carulla, Piera, Arnau, Samitier, Alcántara, Sagi-Barba. Partido de gran emoción con un primer gol del Irún, otro del Barcelona, otro del Irún, otro del Barcelona, y poco antes de terminarse, el Barcelona colocó su tercer gol, el de la victoria. Tres a dos, a favor del Barcelona, y pasó a la semifinal jugando el 15 de abril en el campo de Les Corts contra el Oviedo, al que venció por siete goles a tres, y así pasaba a la final donde tenía que enfrentarse con la Real Sociedad de San Sebastián.
Aquel partido radiado por primera vez desde Irún para todo el ámbito español, emocionante de verdad, dio origen a comentarios sabrosos de la prensa. En su edición de T.S.F. La Publicitat, el lunes de Pascua daba cuenta de los reportajes deportivos que daba Radio France. Las estaciones de los PTT y de la Torre Eifel de París —decía— dieron por radio el emocionante partido de fútbol Francia-País de Gales. Por la noche el locutor deportivo Dehouter empezó a dar la sensacional carrera ciclista de los Seis Días. «Dubtem però̀ —añadía— que l’emoció́ dels francesos davant la lluita dels seus preferits dels Sis Dies pugui sobrepassar l’emoció́ de diumenge passat en la radiació́ del partit Irun- Barcelona per Ràdio Barcelona. Amb els Sis Dies l’emoció́ no deu anar tan concentrada com en 90 minuts. I encara no hi ha la intervenció́ de cap àrbitre que pugui amargar l’existència».
Per acabar-ho d’adobar l’historiador Rafael Abella, en el mateix suplement de La Vanguardia ens aclareix que:
Por las fechas en que Joaquim Ventalló sitúa el acontecimiento futbolístico que relata, la radio daba sus primeros pasos fuera del ámbito afelpado de los estudios. Once meses antes se había hecho, por Unión Radio, la retransmisión, sólo para Madrid, de un encuentro disputado en Zaragoza, entre el Iberia de la capital aragonesa y el Real Madrid. Como es obvio, hubo que hacerlo con una unidad móvil ya que, en aquellos prehistóricos tiempos radiales, no había emisora en Zaragoza con una potencia suficiente para cu- brir el evento hasta su plaza de recepción.
A la revista Ràdio-Lot, la secció́ Radio Noves es fa ressò̀ de les retransmissions esportives de Joaquim Ventalló al llarg de 1928:
El nostre benvolgut amic i col·laborador En Joaquim Ventalló, debutà amb feliç̧ èxit com a «speaker» microfònic en el partit de futbol Barcelona-Irún, a l’Estadi Gal, i el diumenge dia 20 del passat maig, sabé́ retransmetre des de Santander el partit que tenia d’ésser Final del present Campionat d’Espanya, amb una tal fidelitat que els radiooients sentien tota l’emoció́, vivint des dels moments culminants del partit.
La veu clara, el parlar reposat, el ple coneixement futbolístic i la intercalació́ oportuna de les impressions en el moment de les jugades, féu que el senyor Ventalló assolis un gran èxit com a «speaker» radioesportiu. Rebi la nostra enhorabona.
A instancies de la Federació́ Espanyola de Futbol, la Federació́ Catalana de Futbol Associació́ encarregà a Joaquim Ventalló que informés de l’arbitratge efectuat pel senyor Montero, del col·legi d’àrbitres de la Regió́ Centre, del partit Real Unión de Irún-F. C. Barcelona.
El darrer partit que va ser radiat per Ràdio Barcelona per Joaquim Ventalló fou el partit de desempat entre el F. C. Barcelona i la Real Sociedad, el 29 de juny de 1928. Després de dos partits en què tots dos equips varen empatar i després de greus incidents amb la Guardià Civil pel mig, es decidí́ fer un tercer partit per al desempat. El primer dels tres partits es jugà a l’Estadi del Sardinero de Santander i va ser radiat per Ventalló. Aquest tercer partit era necessari per a esbrinar qui sortiria elegit campió́ d’Espanya. Es demanà disputar-lo després de les Olimpíades, atès que els jugadors estaven un xic esgotats després dels dos partits disputats. El va guanyar el Barça per 3 a 1, tots tres gols marcats durant la primera part. El F. C. Barcelona fou proclamat campió́ per vuitena vegada en la història d’aquesta competició́. I Ventalló havia estat un fidel seguidor a peu de micròfon del desenvolupa- ment de l’esdeveniment esportiu. Per la retransmissió́ del partit de desempat, Ventalló cobrà 75 pessetes.
Segons Ventalló, la rebuda dels jugadors del Barça en tornar a Barcelona fou multitudinària:
[…] el recibimiento que se tributó al dia siguiente al Barcelona a su llegada en tren fue multitudinario, acompañándosele en manifestación hasta la sede de la Federación Cata- lana de Fútbol, que entonces se encontraba emplazada en la Vía Layetana, en el edificio que hoy es la Jefatura Superior de Policía, donde los campeones y directivos salieron a los balcones a saludar a los «fans» de la época, desbordan- tes de entusiasmo. En aquel edificio tenía yo entonces mi despacho de secretario de la Federación —cargo evidente- mente no remunerado— y más tarde tuve ocasión de conocer más de uno de sus calabozos por circunstancias de la vida.
El 4 de juliol de 1929 el F. C. Barcelona s’embarcava cap a Americà per fer-hi una gira. El periodista esportiu, amb col·laboració́ del dibuixant Antoni Roca, confeccionà una auca titulada Auca del club Campeón – que se marchó al Nuevo Mundo – para tocar el violón, editada per l’impremta L’Estampa i venuda al preu de 10 cèntims. Però̀ vet aquí́ que a la Junta del F. C. Barcelona no li va agradar i anaren a cercar el governador civil que en aquelles dates era el general Milans del Bosch. Aquest la va prohibir i va quedar com una auca clandestina. Finalment, a la dècada dels anys setanta, fou reproduïda a la revista Barça del F. C. Barcelona. Signava l’auca amb el pseudònim d’August Berenguer.
Un dels rodolins de l’auca diu:
Con igual no se vió antaño: Pues no se encuentran [sic] el
water dentro del cuarto de baño.
Feia referència a la manca de vàters en les habitacions de l’hotel on s’allotjava el Barça. L’auca tenia 36 vinyetes il·lustrades per Antoni Roca amb els rodolins corresponents. Amb to humorístic, fa un repàs de l’estada dels jugadors barcelonistes en terres argentines. Des de les trifulgues festives de les nits de farra fins a les derrotes futbolístiques amb equips locals. Dels cinc partits disputats en terres argentines i uruguaianes, tres es van perdre, un es va empatar, i un, guanyat. En retornar cap a Barcelona amb vaixell, l’auca continua fent mofa de l’experiència americana:
“En regreso, el viaje les cuesta un pico de pesos por exceso de equipaje” [pels 17 gols rebuts].
Durant els darrers anys vint Ventalló ocupà el càrrec de secretari a la Federació́ Catalana de Futbol Associació́, com a delegat del Terrassa F. C. Com a membre de la Junta Directiva participà en molts desplaçaments dels equips catalans per territoris de parla catalana, així́ com de la res- ta de l’Estat, tasca que desenvolupà compaginant-la amb les feines de periodista del setmanari La Rambla i com a locutor radiofònic per a Ràdio Barcelona. Durant aquell temps publicà el llibre Samitier, l’home i el jugador sota el pseudònim d’August Berenguer, el mateix pseudònim que utilitzà per a les cròniques de L’Esport Català̀ i algunes notícies humorístiques de La Rambla. Curiositats de la vida, amb l’adveniment de la Guerra Civil i l’exili posterior li desaparegueren els exemplars d’aquest llibre i anys després, en el Boletín Oficial Informativo núm. 62 del novembre i desembre de 1976, feia una crida oberta per poder- ne obtenir un exemplar o, si més no, fullejar-lo.
El locutor en un principi havia d’estar a la intempèrie seguint el partit de futbol tant si feia bon temps com si plovia. Temps després, el locutor restà a recer dins d’una cabina coberta, des d’on podia seguir el partit amb una relativa comoditat, si més no millor que abans. Aquestes cabines eren de fusta, de gairebé́ 6 metres i amb una finestra a la part central per tal que el periodista tingues una visibilitat bona estant-hi a dins. Balsebre, en el seu llibre Historia de la radio en España, volum I (1874-1939), ens descriu la ubicació́ de les cabines:
[…] la cabina se fijaba en algún lugar de las gradas, cercano a la tribuna, siguiendo seguramente un modelo británico, pues una viñeta cómica reproducida en la revista Radio Barcelona del 14 de julio de 1928, nos muestra la escena de un partido de fútbol británico con algunas cabinas de retransmisión (una para cada emisora) en la banda lateral del campo de juego, que deberían tener cierta movilidad pues estaban asentadas sobre ruedas.
El reconegut periodista radiofònic Joaquim Maria Puyal esmenta en la conferència Del carrer a les ones: de com el futbol en català̀ va conquerir la ràdio:
A En Joaquim Ventalló se’l considera autor de la primera transmissió́ d’un partit de futbol en llengua catalana, per l’antena de Ràdio Associació́ de Catalunya.
Per a poder retransmetre un partit de futbol per ràdio calia tenir un llenguatge esportiu força bo i estar molt experimentat amb aquest joc. Calia que fossin persones amb un llarg historial dins la premsa esportiva del moment, car havien de conèixer molt bé les regles del joc en qüestió́. Joaquim Ventalló tenia aquestes habilitats ja que havia estat redactor del diari esportiu L’Esport Català̀ i en aquell moment era periodista a sou de La Rambla i secretari —on col·laborà de forma voluntària sense cobrar cap mena de jornal— de la Federació́ Catalana de Futbol. Aquestes experiències foren cabdals per tal de donar-li professionalització́ en la retransmissió́ de partits de futbol.
Referències
Vinyes i Roig, Pau. Visca la república! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor. Barcelona: Fundació Irla -Duxelm, 2010.
