|
Catxipanda, Diari no diari d'Història https://catxipanda.tothistoria.cat/blog/2025/12/14/barcelona-el-complot-de-pascua-de-1285/ Export date: Tue Feb 10 0:25:47 2026 / +0000 GMT |
Barcelona, el complot de Pascua de 1285 (i 4)
Gregor Siles, historiador. Aquest article és la quarta part de tres articles anteriors sobre la Barcelona del segle XIII Pere Grony i la Barcelona del segle XIII (1) 1 La casa del mestre Bonanat i la Barcelona de finals del segle XIII (2) 2 i Barcelona, Nadal de 1283 (3) 3 Inicis de 1285, l'exèrcit croat francès es concentrava a Narbona per atacar Catalunya a l'estiu. El Principat des de la finalització de les corts (gener de 1284) s'estava preparant per a la guerra. El veguer de Barcelona havia ordenat als pagesos sotmesos a la jurisdicció reial que portessin els excedents a la ciutat. Així com algunes exportacions quedaven prohibides. La ciutat vivia una afluència incessant de gent. Pagesos entrant les seves collites, vaixells vinguts des de Sicília desembarcaven a les platges tones de blat. Sonava el metall dels obradors d'armes d'on sortien llances, fletxes, espases per a la batalla. Els mallers teixien centenars de cotes de malla. Carros amb troncs arribaven pels mestres d'aixa que construïen naus de guerra a les noves drassanes que el rei havia manat bastir al final de la rambla, abandonant les antigues del castell de Regomir. Un escrivà reial, Berenguer de Segalar, era el responsable de la preparació de l'armada. Les taxes sobre el poble menut no baixaven, els monopolis comercials dels poderosos es mantenien. Alguns aprofitaven la conjuntura per reforçar les seves posicions i engrandir els guanys. Aquell any, els rics comerciants Berenguer de Fenestres, Guillem de Roca, Arnau Sabastida i Cervera de Riera feien negoci amb la importació del blat de Sicília. D'altres se saltaven les normes i continuaven exportant. El batlle Guillem d'Espiells retenia diners destinats a la corona, més endavant hauria de fugir arran d'una ordre reial de captura. Arribaven mariners, galiots i guerrers vinguts d'arreu, per proveir la flota naval que s'armava, que de vegades provocaven conflictes amb la població local. La ciutat davant el creixement urbà de la darrera centúria havia deixat ben superada l'antiga muralla romana, nous barris - les anomenades vilanoves - quedaven desprotegits, es plantejava des de feia temps la necessitat de bastir una nova muralla. S'havia esbossat part de la seva construcció, com per exemple fer-la passar al límit amb la Rambla, així com el lloc on s'ubicarien algunes portes, però la guerra era imminent i no s'era a temps. 
Les reunions a casa del mestre de lletres Bonanat continuaven, amb la presència de Berenguer Oller, el fuster Bernat de Perallada i el seu veí Simó Cendra, els pergaminers Arnau de Costabella i Bernat, en Jaume de Puig i Burd de Riera, el flassader Bonanat Carbonell, els notaris Bernat de Sanahuja i Pere, el també mestre Guenger, el maller Berenguer Rovira, el cavaller Bernardó Sarrià, un tal Arluví Ferrer, el sabater Déulovo, un tal Novel, el teixidor Simonet, el cotoner Pere Colomer, un de nom Marià, comerciants i ciutadans del llistat del consell de cent com Arnau Dezsoler, Pere Bernat, Bartomeu i Jaume Despuig, Bernat Andreu i Guillem Marques; el pelleter Ramon Duran, un anomenat Estanyol, el frener Ramon Guasch, un tal Pere Olm i el seu fill, el blanquer Arbosset, el teixidor Avarço i el seu germà Bernat, fins i tot el veguer Berenguer de Riària. Menestrals, notaris, comerciants, un cavaller, el veguer, compartien les seves inquietuds davant la incertesa dels temps. Alguns d'aquests s'associaren en jurament, amb el propòsit d'aconseguir la rebaixa del lluïsme i altres taxes que havien de pagar a l'església i als prohoms. Associar-se estava prohibit excepte per concessió del rei, i aquests ho havien fet sense cap permís. Berenguer Oller els liderava, sovint es reunien fora muralles a Montjuïc i a Sant Adrià. Faran front als prohoms amb el suport del quasi tot el poble menut, escriurà Bernat Desclot. Dominaran part de la ciutat entre febrer i març de 1285, la peixateria dels Grony i altres negocis seran ocupats. El complot de Pasqua Bernat Desclot, en la seva crònica, acusa Berenguer Oller d'haver preparat un complot per al dia de Pasqua de 1285, amb l'objectiu d'atacar els rics, el clergat i els jueus, i de lliurar la ciutat als francesos. De Bernat Desclot no se'n coneix amb certesa la identitat, més enllà del fet que fou contemporani dels esdeveniments i autor de la crònica del rei Pere, és a dir, del relat oficial de la monarquia. Aquest relat oficial probablement serví per desacreditar els revoltats. És igualment possible que els fets responguessin a l'esclat d'un poble menut sotmès a tensions acumulades, agreujades pels preparatius de la guerra, una manera de fer-se sentir davant el rei i de reclamar un alleujament de la seva situació. Segons la crònica ataquen a “rics, el clergat i els jueus” que són els qui financen directament al rei per mantenir la guerra, diners que presten de les taxes que aquests cobren a la resta. El rei estava a Osca reunit amb les corts d'Aragó, advertit del que passava a Barcelona escriví a Oller perquè desistís de la seva actuació. Finalment, trobaria que la situació era prou greu i decidí actuar en persona, marxà cap a Barcelona. Tothom sap que ve a la ciutat, prohoms i revoltats volen ser els primers a parlar amb el monarca. Berenguer Oller reuneix als seus Diumenge de Rams a Sant Pau del Camp, després de la missa marxaren cap a Montjuïc. El cotoner Pere Colomer considerà que s'havien d'anticipar, i que el dia que arribés el rei, tancar els obradors i sortir al seu encontre per parlar amb ell i demanar-li si havien fet alguna cosa que l'havia ofès. La nit de Divendres Sant entrà el rei d'incògnit a la ciutat amb una petita escorta i es dirigí a palau. De bon matí de dissabte ja corria la notícia pel carrer de l'arribada del monarca, i poques hores després aquest sortia a cavalcar per la ciutat. Berenguer Oller va al seu encontre, però ja fa tard. Explica Bernat Desclot que s'apropà al monarca a qui intentà besar la mà, el rei li preguntà qui era, i quan li diu que és Berenguer Oller el monarca li aparta i li contesta amb befa que no era costum besar-se la mà entre reis. “d'acostas a ell e volch li besar la ma; e lo rey demana li que era, que nol connexia , mas bes pensava que ell fos. E ell respos: “En Berenguer Oller”. E lo rey que u oy no li lexa besar la ma e dix li: que no era costum ne usansa de reys , que la hu al altre se besasen la ma”.[1] Berenguer contestà que no era rei, simplement un vassall del monarca i que volia parlar amb ell. “Senyor, yo no son rey ne fill de rey , nim tench per aqueix, ans son vostre hom e vostre vasall , e volria parlar ab vos de coses que seran vostre be”.[2] El monarca li diu que l'acompanyi a palau, i l'agafa pel cap perquè aquest no es pogués escapar i el duu així de forma molt humiliant. “Ab tant lo rey li posa la ma sobrel cap , e tench lo be a prop que no s'en pogues anar. E axi lo rey cavalcant , e En Berenguer Oller a peu d'avant ell , vengueren s'en al palau e entraren dins.”[3] A l'entrada de palau, el rei ordenà als guàrdies que deixessin passar a set acompanyants de Berenguer Oller, dels quals no coneixem el nom, i manà tancar les portes que no s'obriren fins a l'endemà. Segons la crònica del sicilià Bartholomaei De Neocastro només entrar a palau els hi van arrancar els ulls.[4] Probable aquest encontre, encara que podria ser inventat per Bernat Desclot per mostrar un rei que resolt tot sol la revolta de forma hàbil i enginyosa. Sobta també l'acatament sense cap resistència de Berenguer Oller, l'acceptació submisa de la jerarquia. Segurament es va tractar d'una violenta detenció de Bernat Oller i dels que estaven amb ell en aquell moment, amb la col·laboració dels prohoms, davant les súpliques d'aquestes dirigides al monarca i el menyspreu de Pere cap a aquests. Sortiren de palau l'endemà, Diumenge de Pasqua, 25 de març, els vuit amb una corda al coll lligada a un mul que els arrossegà pels carrers davant la mirada la ciutadania. Van ser penjats en una olivera a Montjuïc, Berenguer Oller més amunt que els altres. Més de sis-cents partidaris de Berenguer Oller escaparen. No sabem quina sort o dissort va tenir el mestre Bonanat. El maller Berenguer de Rovira explica en un interrogatori posterior que havia anat a casa de mestre Bonanat amb el veguer l'endemà de l'execució de Berenguer Oller, però es desconeix el motiu.[5] 
El rei va ser efectiu en posar fi a la suposada revolta, volia tenir assegurada la rereguarda davant l'avanç de la croada. El monarca compartia algunes de les peticions dels revoltats, com la rebaixa del lluïsme que s'havia negociat amb el Recognoverunt proceres el gener de 1284, encara que poc després s'havia desdit. S'ha vist també com els veguers es relacionaven amb Bernat Oller i passaven per casa del mestre Bonanat, hi havia un cert diàleg entre els revoltats i els oficials reials. Però el rei necessitava i prioritzava l'ajut econòmic dels prohoms de la ciutat per guanyar la guerra, i mantenir la fidelitat de l'església del país davant l'excomunió. Es va donar una cacera dels cavallers del rei contra els revoltats escapats, dos-cents van ser detinguts els dies posteriors. Els béns dels rebels van ser confiscats. Berenguer de Segalar, l'escrivà reial encarregat d'organitzar l'armada se n'ocuparia de les confiscacions, que molt probablement anirien directament a les partides dedicades a preparar la guerra. Coneixem el nom d'alguns dels perseguits per un ordre de captura que emet el rei al veguer Bernat de Peratallada: Pere Nadal, Ramon de Montseny, Arluvi, N'Estanyol, En Marfit, el notari Sanahuja, el sabater Deushovol, mestre Guaenger, en Castlania, Ramon Duran peleter, Bemat Guasch frener, Pere d'Olrn i el seu fill, N'Arbosset curtidor, N'Avarcó texidor i el seu germà Bernat.[6] Sembla que alguns d'aquests van ser condemnats a sis anys d'exili, però el notari Bernat de Sanahuja a finals d'abril de 1285 ja estava en actiu.[7] La revolta no va ser un fet aïllat de Barcelona, en el mes de març i abril també a Girona es van donar motins contra les autoritats i els privilegis. En un context més ampli, en les ciutats d'Anglaterra, Sacre Imperi Romà germànic, Flandes, nord de França i Itàlia durant el segle XIII hi ha protestes i revoltes dels menestrals contra els abusos de les oligarquies urbanes. El creixement i desenvolupament econòmic de les ciutats a la baixa edat mitjana va acompanyat d'una greu conflictivitat que anirà a més en les següents centúries. El mes de juny de 1285 el rei rebaixarà el lluïsme a un 10%, l'església no ho farà fins a l'any 1310. A l'octubre Pere derrotà la croada, tota Barcelona sortí al carrer a celebrar la victòria, el rei morirà sobtadament un mes després. Alguns dels partidaris de Berenguer Oller, com Arnau Dezsoler, Pere Bernat, Bartomeu, Jaume Dezpuig, Bernat Andreu Guillem Marquès estaran en les llistes de ciutadans i mercaders del Consell de Cent a inicis del segle XIV, havien aconseguit el perdó i ressituar-se en la vida ciutadana.[8] És possible que passada la repressió inicial se suavitzés posteriorment per apaivagar la tensió social. Malauradament per assolir un bé comú va caldre la mort d'alguns. Acabada la guerra havia arribat el moment de construir una nova muralla. Els murs defensen les ciutats, però alhora, també confinaven els seus habitants. Servien per retenir els contribuents, protegir l'excedent i per salvaguardar els símbols del poder[9] —el palau reial, la catedral i les grans cases dels prohoms— . Esdevenien així el símbol mateix de la monarquia, de l'Estat. D'aquí també l'entusiasme ciutadà en enderrocar-les molts segles després. Ara sí que fineix aquest relat del segle XIII a Barcelona… o ves a saber. Notes
Referències Bartholomaei Di Neocastro. (1921). Historia Sicula, aa. 1250-1293. Bolònia: Nicola Zanichellis. Batlle, C. (1973). La crisis social y economica de Barcelona a mediados del siglo xv. Barcelona: CSIC. Batlle i Gallart, C. (1970). Aportacions a la història d'una revolta popular: Barcelona 1285. Estudis d'Història Medieval, 2, pp. 21-29. Bensch, S.P. (2000). Barcelona i els seus dirigents 1096-1291. Barcelona: Proa. Bernat Desclot (1885). Crònica del Rei Pere. Arxiu Històric de Barcelona. Bervoets, L., & Dumolyn, J. (2021). La protesta urbana al nord-oest d'Europa del segle XIII: un enfocament comparatiu. Journal of Medieval History , 48 (1), 75–102. https://doi.org/10.1080/03044181.2021.2010588 Cingolani, S. M. (2011). Pere el Gran. Vida, actes i paraula. Barcelona: Base. Cingolani, S. M. (2016). Models de memòria i d'ordenament social a la Barcelona del segle XIII. Barcelona Quaderns d'Història, 23, pp. 19-50. Scott, J. C. (2024). Contra el estado: Una historia de las civilizaciones del Próximo Oriente antiguo. Madrid: Trotta. Wolff, P. (1968). L'épisode de Berenguer Oller a Barcelone en 1285. Essai d'interprétation sociale. Anuario de Estudios Medievales, 5, pp. 207-222. |
Links:
|
|
Post date: 2025-12-14 19:41:32 Post date GMT: 2025-12-14 19:41:32 Post modified date: 2025-12-14 19:41:32 Post modified date GMT: 2025-12-14 19:41:32 |
|
Export date: Tue Feb 10 0:25:47 2026 / +0000 GMT This page was exported from Catxipanda, Diari no diari d'Història [ https://catxipanda.tothistoria.cat ] Export of Post and Page has been powered by [ Universal Post Manager ] plugin from www.ProfProjects.com |
