Gregor Siles, historiador.
Aquest és un article de tres, que es poden llegir en qualsevol ordre. La Xarranca 1, La Xarranca 2 i La Xarranca 3.
Furient va esclatant l’odi per la terra,
regalen sang les colltorçades testes,
i cal anà a les festes
amb pit ben esforçat, com a la guerra.
A cada esclat mortal -la gent trèmula es gira:
la crudeltat que avança, -la por que s’enretira,
se van partint el món…
Mirant el fill que mama, -la mare que sospira,
el pare arruga el front.
Pro l’infant innocent,
que deixa, satisfet, la buidada mamella,
se mira en ell, -se mira en ella,
i riu bàrbarament.
Paternal de Joan Maragall, novembre de 1893.
El poeta estava la nit del 8 de novembre de 1893 al Gran Teatre del Liceu quan va esclatar la bomba a platea que va llançar Santiago Salvador des del cinquè pis. Una segona bomba no va explotar, amortida per la faldilla de Mercè Plaja que jeia morta del primer impacte. Maragall en arribar a casa escriví el poema “Paternal”.
Aquella nit el nen Agustí escoltava des de la seva habitació com el seu pare tornava a casa i l’explicava el que havia passat a la seva mare, ella exclamava “Quin horror!… Verge santa!…” . El matrimoni Josep Calvet i Enriqueta Pascual havien d’anar a la representació, tenien dues butaques de propietat a platea, però ella es va desdir a darrera hora i no van anar. El petit Agustí s’aixecà a preguntar que passava i la mare li digué emocionada besant-li el front “Quina sort hem tingut, fillet! Al Liceu, hi han llençat dues bombes!… Dorm, petit, dorm, que la mamà vindrà de seguida a fer-te companyia”.
El nen es va adormir amb el pensament “Més bombes?… Quina ciutat és aquesta que a casa han escollit per viure, on en pocs dies n’han esclatat tantes”. [1]
Notes
- Gaziel. (2014). Tots els camins duen a Roma. Barcelona: Proa, pp. 48-49. ↑
